El DDT havia de ser l'insecticida total, capaç d'acabar amb qualsevol insecte d'una manera neta. Es feia servir sobretot a l'agricultura, però també a la llar per acabar amb mosquits, escarabats o polls ruixant directament els infants. Per posar-se les mans al cap!!
Els rapinyaires, després d'ingerir insectes, rosegadors, conills o ocells amb alts continguts de DDT, ponien ous infèrtils, ous sense closca (no fixaven el calci), la seva fertilitat es veia reduïda o, directament, morien.
Milers de milions de conills a Austràlia
Al 1859 un granger afeccionat a la caça va deixar anar 24 conills a la seva finca a Austràlia. Com que allí no hi ha predadors, les bestioles van criar com a conills (com si no?) i en uns anys el conill era un plaga tan gran a Austràlia (10.000 milions de conills, diuen) que el govern va "importar" d'Uruguai un virus per matar-los: la mixomatosi
Vive la France
La mixomatosi semblava controlar els conills a Austràlia i un espavilat metge francès (Paul-Félix Armand-Delille, el de la bata blanca, com a bon metge) va tenir la genial idea de deixar anar un parell de conills a la seva finca per solucionar un petit problema que tenia amb els conills.
Hispania, terra de conills
Tot anava sobre rodes: en sis setmanes havia mor el 98 % dels conill de Cal Armand-Delille. Un "petit" problema, però, va resultar catastròfic: algun conill infectat va marxar fora de la finca. En un any es van reduir al 45% els conills de França, i en tres havien mort el 98% dels conills de gran part del continent.
Als ecosistemes mediterranis el conill és la base de l'alimentació de molts predadors i això va resultar nefast per animals com el linx ibèric o rapinyaires com l'àliga daurada (a la foto), l'àliga imperial o l'astor
Voltarèn, contigo empezó todo.
Una pomada que ens va tan bé per les patacades va ser responsable de l'extermini de milers de voltors a l'Índia. Bé, no el Voltaren, sinó el seu principi actiu: el diclofenac. Usat també com a antiinflamatori en medicina veterinària, però que resulta mortal per als ocells.
Milers de voltors morts ... i de persones!!
L'ús de diclofenat en bestiar, que un cop mort era aliment dels voltors (ja sabeu que a l'Índia les vaques no es poden quasi ni tocar) va suposar la mort d'entre el 97% i 99% de tres espècies de voltors.
Això va suposar una cadena de fets que al final també va afectar les persones:
- A menys voltors, més animals morts a disposició d'altres "carronyaires", com gossos i rates.
- Un increment bestial de gossos i rates va suposar també un gran increment de casos de ràbia i leptospirosi.
- ... i un increment de morts calculat en 50.000 PERSONES!!
Salvats per la campana! ...(de moment)...
Davant de la imminent desaparició a que semblaven abocats els voltors índis, el 2006 els governs d'Índia, Pakistan i Nepal van prohibir l'ús veterinari del diclofenac.
PERÒ .. al 2013 la UE n'aprova el seu ús veterinaris contravenint qualsevol evidència del què havia passat a l'Índia.
I el 2021 es certifica el primer cas d'un voltor mort per diclofenac a Lleida. Ai mare,que ja hi tornem a ser.
I com tractarem el bestiar sense diclofenac? Doncs molt senzill, amb Meloxicam. Un altre medicament antiinflamatori que no te cap mena d'efecte sobre els ocells carronyaires, tal com es fa a actualment a l'Índia.
