Les nits dels dissabtes (i totes les altres, es clar) són del domini de mussols i òlibes. Com que de nit és difícil veure-hi tres en un ruc, la millor manera per identificar els rapinyaires nocturns és coneixent els seus cants. Segur que n'heu sentit alguna vegada, ni que sigui a les pelis de por, quan surt un cementiri.

A Catalunya hi crien set rapinyaires nocturns (i un de propina). Cada un amb un cant característic i (en general) fàcil d'identificar.

El mussol comú

Viu sobretot a ambients oberts de la meitat sud de Catalunya. Absent al Pirineu i Prepirineu. El seu cant, segons com, recorda el miol d'un gat. És un dels rapinyaires nocturns més fàcil de veure durant el dia posat sobre una pedra, la teulada d'alguna masia o sobre alguna tanca.

El xot

És el rapinyaire nocturn més petit que tenim. Sovint es pot sentir en parcs i jardins de zones urbanes, però el seu cant pot passar desapercebut si no ens hi fixem: és fàcil de confondre amb el cant del tòtil, un petit gripau. És migrant, per tant només el sentirem durant la primavera i l'estiu.

El mussol banyut

Viu a gran part de Catalunya, però mai és molt abundant. El seu nom fa referència a que pot aixecar uns plomalls que té sobre el cap i sembla que tingui banyes (no és l'únic, el duc i el xot també ho poden fer). Sol viure entre bosquines enmig d'espais oberts. També en parcs urbans.

El gamarús

El rapinyaire forestal per excel·lència a casa nostra. Viu a qualsevol tipus de bosc, des dels boscos de pi blanc o pinyoner de la terra baixa fins les pinedes i avetoses del Pirineu. A les pelis de por sempre se sent el seu cant quan surt un cementiri o un bosc misteriós, un cant molt potent i inconfusible que se sent de molt i molt lluny.

El duc

El mussol més gran que tenim per aquí. Un autèntic bitxarraco. Sol criar en petites coves enmig de cingleres, encara que també ho pot fer directament al terra quan no té cingles a prop. A l'hivern, durant el zel, passa llargues estones cantant i el seu cant, talment un trist udol, es pot sentir a centenars de metres.

El mussol pirinenc

És un mussol típic dels boscos del nord d'Europa, Rússia i Amèrica del nord. Aquí, com el seu nom indica viu només als boscos més alts del Pirineu. Canta les nits d'hivern i com que allí no hi sol anar la gent a passar la nit amb la rasca que hi fa, fins l'any 1984 no es va detectar la seva presència a Catalunya.

L'òliba

És el rapinyaire que viu més a prop de les persones. Sol fer el niu a les golfes, magatzems, corrals... de les cases de camp. Tot i la bona feina que fa mantenint els ratolins a ratlla  ha tingut molt mala premsa. Tampoc ajuda el seu cant, una mena de ssshhhhh fort i realment gens tranquil·litzador.

El mussol emigrant

I aquest de propina. Ens visita a l'hivern provinent del nord d'Europa. No sol criar a Catalunya tret d'alguna parella que ho pot fer en anys d'abundància de talpons i ratolins. El podem trobar en indrets desarbrats sobretot del litoral i la plana de Lleida. Amb força activitat diürna és més fàcil de veure que altres mussols.