Fa 50 anys pintaven bastos
De tota la vida, al món rural s'havia perseguit als rapinyaires, però a partir del S.XX amb la "democratització" de les armes de foc la persecució va ser molt més efectiva. A casa nostra dos fets van resultar transcendentals pel futur (nefast) del rapinyaires. L'un local, com va ser la formació de les "Juntas provinciales de extinción de alimañas" i l'altre més global, amb els nefastos efectes del DDT i altres solucions "miraculoses" que no ho eren tant.
La catàstrofe va ser monumental. A Catalunya, durant els anys 1970s, les poblacions de rapinyaires van quedar molt reduïdes i alguna espècie va desaparèixer completament o gairebé:
| Falcó pelegrí | 75 parelles |
| Trencalòs | 5 parelles |
| Voltor | 48 parelles |
| Arpella cendrosa | 2 parelles |
| Xoriguer petit | 0 parelles |
En molts casos, senzillament, les poblacions no eren sostenibles perquè els naixements no eren capaços de compensar la mortalitat.
