Els rapinyaires, com altres aus carnívores (també les insectívores i piscívores), quan s’alimenten, ingereixen parts de les seves preses que no són digeribles. 

Pèls, plomes, ungles o becs, ossos ... tot això passa esòfag cap avall fins a arribar a l’estómac. Però els sucs gàstrics no són capaços de digerir tota aquesta matèria orgànica; i com que no és viable que surtin amb els excrements, han ideat una solució, si més no, efectiva.

1 o  2 cops al dia (segons si s'ha atipat prou), els rapinyaires regurgitaran unes boles seques, compostes d’aquests, pèls, plomes, ossos i altre material no digeribles. No els suposa cap problema, tot i “la cara” que posen quan les treuen!

Sabeu que les egagròpiles ens poden donar moltíssima informació, només per elles mateixes? 

Si volem jugar a ser Sherlock Holmes, trobar una acumulació d’egagròpiles pot ser  un repte molt divertit!

Un grapat d’egagròpiles sota una branca o una construcció ens dona una primera informació: que allà hi ha un rapinyaire i que fa ús d’aquell hàbitat. A més,  la forma, la mida i la composició ens pot ajudar a identificar de quina espècie es tracta (podem trobar guies que ens ajudaran a identificar el propietari).

Si passem a obrir-les, amb les mesures sanitàries adequades, segurament trobarem cranis, ossos o restes que ens indicaran quina és la seva dieta. Amb  paciència i una guia adequada, podem identificar a quines espècies pertanyen els cranis, de manera que esbrinarem quins micromamífers i altra fauna, habiten per aquella zona. Aquesta informació pot ser molt difícil d’obtenir amb altres mètodes, i si a més, introduïm aquesta informació a la plataforma de ciència ciutadana adequada, estarem contribuint al millor coneixement de la fauna local!